Ara que m'han deixat una alegria d'aplicació estàndard entenc molt millor els optimistes. Un amic d'alta mobilitat europea m'ha confiat la seva per por d’extraviar-la entre escales, vols i hotels de tres estrelles. Quatre anys, vuit dies i quinze hores és el temps exacte que, m'assegura, ha destinat per adquirir-ne el copyright ©. Reconec que instal·lada ―copio i enganxo la paraula d'honor de pessimista― fa certa patxoca: les idees ―això sí: de tall prim― van amb pilot automàtic; allà per on vas se't desplega una catifa vermella amb aplaudiments i bravos! a banda i banda, i una música d'acords happys et ressona pel cervell 24 h. ininterrompudes, somriure budista permanent.
Tu sí que fas venir un somriure com una catedral! :D
ResponEliminaQuan es desplega la catifeta vermella s'hi inclou un holograma de senyora rossa, de mesures generoses amb un Oscar a la mà?
ResponEliminaSi no és així tampoc n'hi hauria per tirar coets.
Quina sort: no és tothom que pugui tenir un "amic d'alta mobilitat europea"!
ResponEliminaJo vaig trobar la meva alegria cavant al jardí. Feia un clot per a sembrar-hi un hibiscus i va aparèixer allà, en molt bon estat de conservació. Em digueren que pertanyia al antics. La vaig netejar i encara servia!
Srta. Jonaina: m'estic pintant la cara amb color vermell plastidecor! ;-)
ResponEliminaSr. Porquet: be, en aquesta alegria l'holograma no m'ha sortit. Pensi que parlem d'una alegria estandard...
Srta. Xicarandana: enhorabona! Una alegria d'a.C. i que ha passat la prova del carboni 14 no tothom en pot fer us! Faci una foto i me l'envii, si-us-plau!
exprimeix-la tant com puguis abans no torni!
ResponEliminasi t'he de ser sincera... mai he entès els "bravos"
Vagi amb cura senyor tinc no es trobi un espantaalegries que el món n'hi ha molts i tenen alta mobilitat i es pensen que dret a variar la dels altres. Si li fa falta tinc tambè un amic que escriu receptes cibernètiques de racons on trobar una minialegria de recanvi per quan les própies s'acaben!
ResponEliminai l'alegria estàndard ve amb airbag de sèrie? o amb paracaigudes opcional? s'ha d'anar amb compte amb els cops de la vida i amb les baixades sobtades des dels núvols :)
ResponEliminaSrta. Camaleó: ja ho he fet! els bravos, d'atrezzo!
ResponEliminaSrta. Xisti: ja em passarà el mail del seu amic :-)
Srta. Anna: doncs encara no ho he provat, tot i que fa pinta que si haig de caure... tindré molt mal caure! ;-)
Però això com funciona, somriu i ja és feliç? o cal estudiar algun manual... consideri si cal pedre alguna neurona per aquest fi..
ResponEliminaparaula de pas: Cates (espero que no sigui cap premonició)
Jo em quedo amb això del somriure budista, que quan provava a seure creuant les cames se'm quedaven enrampades. Després vaig trobar-ne una d'aquestes alegries però era dels xinos, barateta, i ara només tinc alegries orientals de final feliç, i ha sobre en els llocs més intempestius. Càsum!
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: temo molt que cap amistat propera li ha facilitat una alegria estàndard. No es capfiqui en excès: si ronda gaire posts més per aquí, la tindré molt en compte quan actualitzi la carpeta d'amistats 2.0, i llavors, quan sigui feliç, ja li faré arribar tot el tema ;-)
ResponEliminaSr. Alyebard: de xinos, mai! Ara, vostè apunta alt: alegries orientals de gamma sospitosa, ehem... Li remeto al comentari de dalt :-)
"Amor sincer", passi's per casa meva i veurà que potsr també hi té a veure... ;)
ResponElimina