En el somni sóc un llobarro estirat al llit, llençol sota les aletes. De cop, me n'adono que: 1) tinc brànquies, 2) no hi ha cap medi aquàtic disponible a l’habitació i 3) en menys d’una hora hauria de ser en una reunió de bípedes encorbatats. Amb un cop de cua salto del matalàs i caic al mar dur i fred del parquet. Busco aigua, però dels meus llavis lilosos només en surten bombolles sordes d'auxili. Entre glops d'ofec remoc l'espinada; em contorsiono colpejant-me amb fúria les escates: vull arribar fins la porta i fugir del somni. Esgotat, però, deixo que els ulls ―estàtics― s'obsessionin amb els nius de borrissol que crien sota el somier i que, pentinats per una marea invisible d'aire, es mouen com algues. Xop de suor, la realitat em pesca abans que soni el despertador.
un pèl kafkià, no? :)
ResponEliminaDeixi de sopar llobarro. Encara sort que no va sopar amanida i va somiar que era un enciam. Sort del borrissol, no?
ResponEliminaEls despertadors mai sonen quan cal...
ResponEliminaJo m'aconformo amb somniar que són una llenca de pernil entre l'entrepà de llençols suats ;)
ResponEliminaQuin atac de nervis, senyor...
ResponEliminaSort que no ha acabat en la reunió de bípedes encorbatats, però fet a la sal.
ResponEliminaJo ja m'imaginava la cara dels bípeds encorbatats discutint l'ordre del dia amb un llobarro. De fet, crec haver tingut aquesta mateixa sensació (vull dir, la de parlar amb un llobarro).
ResponEliminaFa temps que no somnio, suposo que definitivament m'he fet gran. Snif.
ResponElimina(millor així!!)
ResponEliminaDoncs a mi, el borrissol se m'escampa no només per sota el llit si no per tota la casa, i això em transporta en el llunyà Far West i aquells pobles semideserts en que hi bufa un vent solitari i de duels desafiants.
ResponEliminaSrta. Anna: tots portem un Samsa a dins :-)
ResponEliminaSr. Alyebard: algun dia explicaré les meves peripècies com a escarxofa transexual ;-)
Srta. Tiquismiquis: sonen quan no han de sonar, més aviat...
Srta. Cantireta: vostè sí que en sap, de tancar els ulls amb solvència :-)
Srta. Zel: no era la meva intenció... inspiri, expiri, inspiri, expiri...
Sr. Jpmerch: mmm, encara agrairé haver sigut llobarro, veig :-)
Sr. òscar: ja en som dos!
Srta. Rateta: gran, vostè? No digui bajanades!
Sr. Porquet: deliciosa manera de veure-ho: si hi posa dues boles de males herbes i un voltor, jo li escric la pel·lícula :-)