Quan el Sr. Tinc posa les botes platejades d’astronauta a la lluna ―nau en forma de colajet, pip-pip-pip d'aterratge marxa enrere, llums de posició― té clar que el gastu que sosté tot un Univers és astronòmic, amb tants m2 d’espai exterior, planetes i estrelles per mantenir. Després de clavar la bandera de rigor, fer els quatre saltets ridículs de poca gravetat però molta transcendència, i immortalitzar, Lluííííííííííís!, l'objectiu galàctic, l’emoció còsmica del Sr. Tinc es desinfla de cop: ―Hi ha massa pols... ―conclou cinc esternuts després, moviments a càmera lenta. De retorn a la terra, mentre la lluna es va fent una xiva amb foradets gruyère a l’angle superior dret del retrovisor del coet, el cosmonauta Tinc ―decebut pel panorama extraterrestre trepitjat―, busca entre el fregit de la ràdio alguna emissora musical del dial UFO que li alegri el desengany espacial viscut.
Si és que, malgrat tot, la nostra estimada terreta té molt encant (encara).
ResponEliminaAixò li passa per posar el llistó massa alt a la Lluna, Sr. Tinc. No, si ja sabia jo que escoltar tanta cançó nyonya i veure tantes pelis romanticones amb el ditxós satèl·lit com a eix no podia ser bo...
ResponEliminaEl dia que vaig clavar un post-it en un dels meus somnis vaig saber que mai més hi tornaria, i era un somni molt interessant!!
ResponEliminaSi es que tanto romanticismo nos hace idealizar demasiado, lo mejor, sin duda esta con los pies bien firmes en la tierra ;-)
ResponEliminaFerm a terra que els qui voen cauen, ja ho sap senyor tinc!
ResponEliminaSr. Porquet: com a mínim la pols queda dissimulada amb la contaminació :-)
ResponEliminaSrta. Xicarandana: li reconeixo part de raó en el diagnòstic...
Srta. Cantireta: vostè i jo som de la mateixa fusta!
Srta. Paula: ;-)
Srta. Zel: quanta raó ;-)
No portar cap souvenir és lleig...
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: no m'ho retregui, l'únic tenderete que hi havia estava tancat per descans del personal...
ResponEliminaSr. Tinc, un toblerone a la terminal de l'astronau segur que hi havia..
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: hi era, però de l'any que l'home va trepitjar per primer cop la lluna i, què vol que li digui..., no em vaig atrevir :-)
ResponElimina