Matí sense testicles


Com aquella vegada que el Sr. Tinc es va aixecar un matí sense testicles* i, angoixat per la pèrdua escrotal, s’anava palpant la cintura com qui busca sueltu; avui, el Sr. Tinc (amb els ous al seu lloc) fa el mateix gest quan l’han avisat, eps!, que no portava el sentit de l’humor a sobre. Merda! D’una revolada mental, el Sr. Tinc ha saltat d'una punta a l'altra del dia escodrinyant tots els passos de la jornada. A casa, sí; a l'oficina, ahà; entre forquilla i ganivet, ok. Això és que t’ha caigut, pensa. La memòria fa un tràveling per l'itinerari de la tarda sense resultat. A la llibreria: no. Al bar, tampoc. Qui sap si al súper, mentre empenyia quatre ofertes cap a caixa cobri i ha topat amb un carro ple de productes que se'n fotien, de la crisi. Tampoc, Sr. Tinc: recordi que amb la seva ironia ha tallat en sec una picabaralla absurda. Descartats farmàcia i forn de pa, escura l'opció bxs. 2a, regentat per la veïna que amb síndrome de Diògenes recull tot allò que li plou del cel obert. Muoc, muoc. I bé, Sr. Tinc: no té més remei que votar a mà resignada a favor de la possibilitat que li hagin pispat el sentit de l'humor; per molt que, això, l'emprenyi fins a tocar-li els...

*Segons fonts facultatives, aquesta breu però reversible desaparició matino-testicular és molt corrent en mascles diòrquics de pell fina que freqüenten medis pessimistes amb tendència natural a l’ensopegada vital.

7 comentaris:

  1. Sr. Tinc, ha pensat a regirar els calaixos del seu sentit de l'humor, per veure si hi ha algún resguard de viatge, és setmana santa ...

    ResponElimina
  2. Ha mirat al sobre on l'han enviat l'esborrany de la declaració de renda?

    ResponElimina
  3. Jo conec un gos de poble que un matí es va llevar sense testicles, però el mètode emprat, diguem-ne, va ser més primitiu... sap que el fil de les canyes de pescar té moltes funcions?

    En fi, pensi si va deixar algun testicle penjat a l'estenedor... llavors la veïna que flirteja amb el grec aquest (és el darrer fitxatge del Panathinaikos) potser té la solució al seu mal... d'ous.

    ResponElimina
  4. I si, pensant en el sinyó Zapatero, algun cop va dir, com qui no vol : "Quins ous que té, aquesta rialla!" i la seva fada padrina va fer realitat la frase... Reclami'ls, por D(i)os!!

    ResponElimina
  5. Sr Tinc Tonc vol dir que no és l'humor que li ha fet perdre el sentit?:)

    ResponElimina
  6. Jo diria que ha partit de processó per fer penitència davant tanta caiguda. Segur que torna...

    ResponElimina
  7. Srta. Tiquismiquis: doncs no, la veritat és que potser em resultarà i tot, la seva proposta :-)
    Sr. Jpmerch: sí, va ser el primer que vaig fer, he, he, he
    Sr. Porquet: no acostumo a penjar els ous de l'estenedor, però ja aniré a l'aguait :-)
    Srta. Cantireta: ja els reclamaré, no se'm preocupi en excès :-)
    Srta. Lolita: mmm, què vol que li digui... Ah, per cert: benvinguda!
    Srta. Vida: vostè sí que en sap :-)

    ResponElimina