D'obres

Venint d'aquí i d'això, només em faltava aquesta: que l'arquitecte de capçalera m'asseguri que, al pis, s'hi ha obert una esquerda de fuga, perill imminent. Que calgui aixecar bastides, pastar ciment o ensenyar les regateres del cul que facin falta ho accepto com a mal menor; en canvi, no signo que s'endolli un maleït martell pneumàtic que rebenti totes les costures de crani amb el seu ra-ta-ta-ta-ta-ta-tà en percutor major. Per això, engrapo el cap d'obres i el soroll per les solapes i els hi exigeixo clemència acústica. Però davant la urgència dels plànols abandono a l'acte la indignació i entono un convincent ¡Paco, trae el Portland!: si per la fissura ara s'hi colen tres quarts d'aire i poca cosa més, d'engrandir-se aviat hi farien cap coses més serioses per l'estabilitat domèstica, com ara les indirectes de la sogra, qui sap si un grapat de m², potser un servidor i tot amb bata i pantumfles o, en el pitjor dels casos, el pack indiscutible de sedentarisme homologat: sofà+puf+TV. I això, senyors, demana obres majors...

Espectacle geològic

El Sr. Tinc s’asseu en el punt orogràfic exacte on el món s’arrodoneix. Amb la típica postura del badoc estàndard, és a dir: les cames pengim-penjam i les mans-coixí sota del cul, el nostre blogaire contempla ―pitet al coll― com l’skyline de la Terra s’encorba suaument com si fos la silueta d’una natja traçada amb un compàs; tot un espectacle geològic de cinc estrelles i plas plas plas que el gremi dels paisatgistes en pes recomana observar, si el pressupost d'alta muntanya així ho permet, envoltat d’una gran varietat de flora multicolor (ideal Pantone tardor/hivern), un ventet procedent del punt cardinal més amable, i l'exhibició aèria d’algun ocell de classe alta i de bon volar.

Mal temps

Fa dies que la pluja cau en ple domicili: els Picós, Ramírez’s & Molinas de torn en poden donar fe climatològica. Sense tenir cap isòbara ressentida ―o això crec...― una calamarsada gruixuda s’ha entaulat al menjador de casa. Ràfegues de vent huracanat procedents del fons del passadís a mà dreta, s’alternen amb ruixats intensos al wàter. En el rebedor les botes d’aigua, el paraigües i la capelina s’han fet imprescindibles, i rere cada quarto s'hi concentren desgavells meteorològics dignes d'estudi: la llibreria té tres dits de pedra, la cuina és un toll oceànic i, segons l'última previsió, els llamps i trons de resolució transsilvana podrien descarregar al despatx i a l'habitació de convidats durant la pròxima setmana (amb opció empírica a una altra.)