Carta, forquilla i pitet. Amb deliri de gourmet ―mireu quina panxa...― degusto tots els silencis possibles: els de tall gruixut, al bany maria, volta i volta o els cuits a foc lent. De fet, en sóc un catador de recepta fina i mà de morter contundent: escuro fins als ossos els més eixuts, puc clavar queixalada de 5 estrelles Mitxelin als silencis més carnosos o deixar que els de textura més líquida se’m desfacin gola avall, porti'm el compte i feliciti al xef.
[tinc molt mal caure]
Remembers güens
El Sr. Tinc és partidari dels remembers güens només (i només) quan la nostàlgia se't presenti amb una samarreta de tirants ben cenyida, tingui la mirada rotllo videoclip i faci aquell remenar d'anques típic dels records que calcen tacons de tres pams i mig.
A cop de pany
Quatre cargols, frontissa i avall. El manyà d'urgències (caixa d'eines als peus, caliquenya d'ofici i regatera del cul innegociable) m'instal·la la nova porta dimensional, passadís a mà dreta: l'últim accessori casolà per eludir la vida a cop de pany, pestell de doble ficció i obertura d'evasió directa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)