Mai no ha

De la branca genealògica més bucòlica, secció lírica frustrada, hereto un camí de ral amb salva pantalles transpirinenc que travessa els meus cognoms i part de la imaginació. Coses de família: algú va decidir que la nissaga anava curta de poesia, i va establir aquest paisatge portàtil i altament badoquil per si els alexandrins o les rimes assonants passaven de generació rere generació. No cal que desenfundi la obvietat si afirmo que la musa amb tuls A-B-B-A mai no ha, ding-dong, la porta de casa.

Toca't els bits

I vet aquí l'spam fet realitat: l'inspector de blogs. Quan el Sr. Tinc es va donar d'alta a Can Blogger, corria la llegenda cibernètica ―a tantes megues les gigues― que, qualsevol dia, un bípede de doble click fulminant, amb diòptries informàtiques i la cara pixelada de grans, irrompria sense avisar en les hactetepés personals i fiscalitzaria fins l'últim dels arxius penjats, a mode d'auditoria externa, vostè no sap amb qui està parlant. Doncs bé, dos anys i picu després de l'inici d'aquesta bitàcola, collons com passa el temps, només em cal afegir un sujuru! ben sonor, i el clàssic toca't els bits.

Clar i oníric

Clar i oníric: en el somni m'encaixo la mà amb l'aplom dels negociadors més bregats, i segello un pacte amb mi mateix amb clàusules i apartats que no vénen a tomb. Però quan alço la vista per fitar-me cara a cara i felicitar-me per l'acord assolit, els ulls no arriben a topar amb les ninetes de l'altre jo, i ja em teniu passant la nit buscant-me la mirada i la complicitat entre l'angoixa, els replecs del son i xipollejant dins d'un bassal freudià de suor.