Clar i oníric

Clar i oníric: en el somni m'encaixo la mà amb l'aplom dels negociadors més bregats, i segello un pacte amb mi mateix amb clàusules i apartats que no vénen a tomb. Però quan alço la vista per fitar-me cara a cara i felicitar-me per l'acord assolit, els ulls no arriben a topar amb les ninetes de l'altre jo, i ja em teniu passant la nit buscant-me la mirada i la complicitat entre l'angoixa, els replecs del son i xipollejant dins d'un bassal freudià de suor.
Teclejat per

7 comentaris:

  1. Paula 3 de juliol del 2012, a les 17:41

    Sr. Tinc creo que necesita usted rapidamente ver a sus amigos 😉

    ResponElimina
  2. cantireta4 de juliol del 2012, a les 0:59

    De vegades me veig clonada en pactes simbòlics en somnis. I en altres són persones amb qui no em convé relacionar-me... Sospir. I valerianes.

    ResponElimina
  3. Sr. Tinc4 de juliol del 2012, a les 10:58

    Srta. Paula: és una opció, mentre no xipollegin amb mi en el bassal descrit més amunt! ;-)
    Srta. Cantireta: vostè també? I a quins acords arriba?

    ResponElimina
  4. Cesc5 de juliol del 2012, a les 18:28

    Sovint quan un s'adorm, t'acabes preguntant: On dimonis sóc?

    ResponElimina
  5. Sr. Tinc5 de juliol del 2012, a les 20:38

    Sr. Cesc: el problema és ser-ne conscient, clar...

    ResponElimina
  6. cantireta5 de juliol del 2012, a les 20:40

    A alguns que em deixen sense sentit (comú) ;)

    ResponElimina
  7. Sr. Tinc6 de juliol del 2012, a les 11:21

    Srta. Cantireta: aaaaah!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)