Clar i oníric

Clar i oníric: en el somni m'encaixo la mà amb l'aplom dels negociadors més bregats, i segello un pacte amb mi mateix amb clàusules i apartats que no vénen a tomb. Però quan alço la vista per fitar-me cara a cara i felicitar-me per l'acord assolit, els ulls no arriben a topar amb les ninetes de l'altre jo, i ja em teniu passant la nit buscant-me la mirada i la complicitat entre l'angoixa, els replecs del son i xipollejant dins d'un bassal freudià de suor.

7 comentaris:

  1. Sr. Tinc creo que necesita usted rapidamente ver a sus amigos 😉

    ResponSuprimeix
  2. De vegades me veig clonada en pactes simbòlics en somnis. I en altres són persones amb qui no em convé relacionar-me... Sospir. I valerianes.

    ResponSuprimeix
  3. Srta. Paula: és una opció, mentre no xipollegin amb mi en el bassal descrit més amunt! ;-)
    Srta. Cantireta: vostè també? I a quins acords arriba?

    ResponSuprimeix
  4. Sovint quan un s'adorm, t'acabes preguntant: On dimonis sóc?

    ResponSuprimeix
  5. Sr. Cesc: el problema és ser-ne conscient, clar...

    ResponSuprimeix
  6. A alguns que em deixen sense sentit (comú) ;)

    ResponSuprimeix