La
premsa, unànime: sóc el Messi de les preocupacions. Puc baixar amb
el pit la bola de mals de caps, adormir-la amb l'esquerra i, amb
permís d'en Serrat i de l'SGAE, travessar mig camp; fer quatre
teves-meves, dues sotanes i driblar, cul a terra, les solucions; o
signar un parell de cues de vaques, mocadors a les grades i anar-me'n
d'esperó; aturar-me a la frontal ―toc
per aquí, bicicleta
per allà―
i engaltar un xut que foradi la xarxa, escuri l'escaire i gol
magistral.
Sincerament, a això de driblar les solucions no li veig gaire futur. Ho sento, però de Messi futbolero, mag entre pilotaires, només n'hi ha un. En canvi, de 10s n'hi ha molts...
ResponEliminaSr. Joan: cregui'm, sóc el Messi de les preocupacions, no un Maradona qualsevol, he, he, he :-)
ResponEliminaNo, home...pre-ocupar-se és dolent. Ocupa't en coses sanes: dormir la migdiada, mirar les xiquetes, beure orxata...
ResponEliminaSrta. Cantireta: és que al ser-ne professional...
ResponEliminaSr Tinc...molt mal caure , és el que he tingut jo...i suposava que em donaries un consell per aixecar-me millor del que he caigut...sispli!
ResponEliminaSrta. Zel: l´únic consell viable que et puc oferir és que caiguis amb solvència i discreció :-)
ResponElimina