Sintaxi del mercuri
Parafrasejant
un bolero que no existeix, diríem que l'estiu és una mala època
per pensar. I per escriure... ―afegiria
un Sr. Tinc sufocat, ventilador a tres mil revolucions, gota gorda al
front. I és que, a aquestes alçades de la calor, el tecleig del
nostre home pateix una deshidratació ortogràfica aguda, amb
tendència a una sintaxi del mercuri elevat mentre observa com la
pantalla de l'ordinador, passeu-me l'abanicu,
es desfà com un rellotge dalinià.
A quina temperatura es desfan els pensaments? :)
ResponEliminaTens tota la raó, però per trobar-te en aquest estat has escrit amb una frescor implacable, eh?! ;)
ResponEliminaI doncs? sou el Sr. no Tinc aire condicionat?
ResponEliminaI tot això sense taxi?.
ResponEliminaFotut, fotut.
cerquem les persones que van calentes....i quan tenim escalfor ens queixem......els humans, sempre insatisfets
ResponEliminaMentre no se li fonguin els accents, no serà res, que ens està a punt de caure a sobre una mala cosa que es diu "canícula" (ai, quin por).
ResponEliminaVolia dir "quina", "quina por". Veu? Se m'ha fus una "a"...!
ResponEliminaSrta. Anna: a -34 neurones, clar...
ResponEliminaSrta. Sílvia: gràcies! Ah, i benvinguda!
Srta. Clídice: efectivament, Watson ;-)
Sr. Toy Folloso: sense taxi, sense...
Sr. Joan Gasull: sí, l'escalfor és traïdora. Ah, i com la srta. Sílvia: benvingut!
Srta. Xicarandana: he, he, he... ja va perdent lletres...
Ara mateix, el que es diu suant a mars! Quina calda!!
ResponEliminaSr. Jordi: està amb mi, doncs!
ResponEliminaLi passo el meu escrit en palangana, vale?
ResponEliminaSrta. Cantireta: passi, passi :-)
ResponElimina