El Sr. Tinc nostalgiqueja tot el sant dia: com qui esternuda sense treva i va clínex en mà, amb les narius vinga mocs amunt, els llagrimalls a ple ritme ―autèntics ulls de gripau―, el cervell com un batall de campana mida catedral i cuidadu en remoure gaire la pols dels records que a..., a..., a..., atxís!.
[tinc molt mal caure]
No-lloc
Amb el permís del gremi oficial de geògrafs, a casa ―i des de mil nou-cents vuitanta― estirem les cames per un no-lloc gens concorregut, de cartografia invisible i punts cardinals inversemblants; un bon tall de paisatge que no existeix, on pots passejar per camins que no hi són, trepitjar a voluntat una herba que no creix i contemplar fins a l'extenuació estètica una vista panoràmica de denominació d'origen inventat.
Oh! i plaf!
Imiratuvésperon els dilluns m'agrada obrir la porta del despatx i, oh!, sorprendre'm ben distret, amb la mirada suspesa en la més gran de les musaranyes, els braços en forma d'ics al clatell, les cames estirades a la punta de l'escriptori i el cul fent un que sí caic, que sí no caic, amb dues potes de la cadira, llegeixi-s'hi: a tres pams del terra i a cinc segons i mig i plaf! de la realitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)