Nostalgiquejar

El Sr. Tinc nostalgiqueja tot el sant dia: com qui esternuda sense treva i va clínex en mà, amb les narius vinga mocs amunt, els llagrimalls a ple ritme ―autèntics ulls de gripau, el cervell com un batall de campana mida catedral i cuidadu en remoure gaire la pols dels records que a..., a..., a..., atxís!.

7 comentaris:

  1. Mecatxis!
    Ànims amunt Sr. Tinc! La nostàlgia no podrà amb nosaltres!
    Pit i collons com diu ma iaia!

    ResponElimina
  2. Posa't màscara. Els àcars són refotudament pesats... I pit i cuixa, que naltres ho valem! Bona Diada!

    ResponElimina
  3. Srta. Gerònima: rebut!
    Srta. Cantireta: rebut (bis)!

    ResponElimina
  4. Salut i seguint es comentaris : salut i seny , que de cervell en venen ( com deia s´avia meua. )

    ResponElimina
  5. Sr. Nnanis Kru: bona, la cita de la seua àvia!

    ResponElimina
  6. nostalgia alegre o trista?

    ResponElimina
  7. Sr. Pons007: encara que sembli una contradicció, la nostàlgia no hi entén, de sentiments...

    ResponElimina