El Sr. Tinc nostalgiqueja tot el sant dia: com qui esternuda sense treva i va clínex en mà, amb les narius vinga mocs amunt, els llagrimalls a ple ritme ―autèntics ulls de gripau―, el cervell com un batall de campana mida catedral i cuidadu en remoure gaire la pols dels records que a..., a..., a..., atxís!.
Mecatxis!
ResponEliminaÀnims amunt Sr. Tinc! La nostàlgia no podrà amb nosaltres!
Pit i collons com diu ma iaia!
Posa't màscara. Els àcars són refotudament pesats... I pit i cuixa, que naltres ho valem! Bona Diada!
ResponEliminaSrta. Gerònima: rebut!
ResponEliminaSrta. Cantireta: rebut (bis)!
Salut i seguint es comentaris : salut i seny , que de cervell en venen ( com deia s´avia meua. )
ResponEliminaSr. Nnanis Kru: bona, la cita de la seua àvia!
ResponEliminanostalgia alegre o trista?
ResponEliminaSr. Pons007: encara que sembli una contradicció, la nostàlgia no hi entén, de sentiments...
ResponElimina