Vidres enllà

En una habitació tancada: jo i jo, cara a cara, amb una línia contínua de discrepàncies personals als peus. I al fons d'aquest duel d'alta consciència, la paciència, fumant a l'ampit de la finestra i desenfocant el món, vidres enllà.
Teclejat per

5 comentaris:

  1. cantireta14 de setembre del 2012, a les 20:14

    Dedueixo que la pel·lícula és en blanc i negre, i que algú toca un saxofon dins d'un armari? :0)
    Petons, nen!

    ResponElimina
  2. nanis kru14 de setembre del 2012, a les 21:59

    per a sobreviure haurà inevitablement d´avenir-se.Aprofiti per a foter-li ma a la paciència. ;)

    ResponElimina
  3. Sr. Tinc15 de setembre del 2012, a les 12:11

    Srta. Cantireta: de vegades sospito que vius dins del meu cap! :-)
    Sr. Nanis Kru: no es deixa, escolti!

    ResponElimina
  4. Srta. Tiquismiquis18 de setembre del 2012, a les 0:15

    Obri la finestra que si fuma massa l'ambient es carregarà i els hi agafarà mal de cap.

    ResponElimina
  5. Sr. Tinc18 de setembre del 2012, a les 10:38

    Srta. Tiquismiquis: obert queda però consti que el fum no és sospitós, eh!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)