I mentre trec l'emboltori de la nova vida que he adquirit per internet i a
un preu de doble clic raonable, la que tinc per casa ―la
de tota la vida, vaja― em mira, arraulida, des
del racó de la incredulitat, amb cara de xai degollat i l'àlbum de records
contra el pit.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI no li fa peneta, Sr. Tinc? snif! està bé canviar de vida, però guardi ben guardadeta l'anterior...
ResponEliminaRedéu, quin dramón! Que no li podia donar una segona oportunitat a la primera?
ResponEliminaon estigui una bona vida internetil qui vol una vida real? i sinó que els hi preguntin als Hikikomori....
ResponEliminaSrta. Nika: llei de vida, se'n diu... ;-)
ResponEliminaSrta. Xicarandana: demana més que un pobre, aquesta vida meva... ;-)
Sr. Pons 007: tot portem un Hikikomori a dins... de casa, he, he, he.
La nova vida que, en comptes de tenir ciutat, carrer i numero, té IP....
ResponEliminaEscolti, i no les pot presentar a les dues i així van els tres de bracet, per fer unes cervesetes i aquestes coses....
ResponEliminaa n´aquestes alçades una nova vida , quina vessa ( mandra) , ara que ens començam a coneixer i a entener-nos .el rose hase el cariñu.
ResponEliminaSr. Toy Folloso: sí, exacte!
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: no s'oblidi que la vida és una dona i que sí, molt amiguetes i tal, però després vénen les critiques i bla, bla, bla...
Sr. Nanis Kru: però no es preocupi home!, que ja veurà com li caurà bé!
No l'abandoni Sr.Tinc! Això si, no sé si ella (la seva vida anterior) ho faria.
ResponEliminaSr. Cesc: no s'enganyi, la vida fot el camp quan li dóna la gana, perdó: la mort... ;-)
ResponElimina