Sóc
d'origen estètic, modèstia a part: tinc el bust esculpit a l'estil
clàssic, les orelles ―ben
pastades―
són a l'alçada de l'enteniment; els ulls, ametllats, flanquegen un
tabic
nasal de rectitud geomètrica invariable mentre el tors sosté un
inacabable coll de ballarí professional; pectorals i braços
mereixen un comentari apol·línic a part, i les cames, escultòriques
i proporcionades, delaten que cada matí em vesteixo d'estàtua grega, etiqueta 100% a.C.
Piti als llavis
El
Sr. Tinc va néixer al fons a l'esquerra, a la rebotiga del món, en
una habitació minúscula, de tant x tant d'humitat, amb un
fluorescent blanc-pampallugues omplint-ho tot, sense progenitors a la
cita i amb el cordó umbilical recolzat en el marc de la porta ―piti
als llavis―
i fent llambregades de mala hòstia al rellotge.
Un soroll que no s'acaba
Porto a dins un soroll que no s'acaba, que s'enfila esòfag amunt i fa grinyolar totes les juntures del cervell; un
terrabastall interior núm. 10 en l'Escala de Richter, que sacseja amb impunitat
oïdes, pulmons i pàncrees, que fa tremolar fins a l'escàndol públic l'ombra i
contorns, i que rebenta tots els sismògrafs espirituals situats en un radi ―mínim!― de 100 km. a la rodona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)