C'est fini


Al tercer calaix de la memòria hi guardo el desengany amorós núm. 5, París, 1998. Per recordar-lo comme îl faut cal retallar i enganxar la Tour Eiffel al fons d'un octubre fred, escampar un grapat de fulles caducifòlies (mida A3) i que ruixin l'aire amb un ambientador de croissant cruixent. Si, a més, activem la melodia d'acordió en sistema dual i situem la trama a la vora del Sena (Mademoisselle, s'il vous plaît...) el flaixbac és perfecte. El disgust sentimental es concreta quan ella femme fatale de catàleg desenfunda un bisturí i realitza una extracció coronària impecable. Tot i l'estocada, la meva dignitat reacciona amb el cap ben alt: 1) indiferent a la incisió, m'aixeco les solapes de la gavardina, 2) m'encenc un winston i 3) amb veu de ràdio, cito a J. P. Sartre mentre m'esfumo rue enllà. Clar que quan tombo la segona cantonada i ja no hi ha figurants a la vista, corro en busca dels 33 punts de sutura necessaris i, encegat pels llagrimots, entrepusso amb el subtítol de la pel·lícula viscuda: c'est fini... Resultat? Una cella partida, tres dents a cal dentista i un transplantament urgent de cor.


8 comentaris:

  1. la cella, amb retolador, les dents, amb el nacre del piano vell, i el cor, de plàstic i del mercat.

    molt xulo aquest! :)

    bon nadal!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. aujourd'hui, Monsieur, nos mots se sont retrouvés dans la vieille Paris. casualité? :)

    ResponElimina
  4. O la la... llavors no hi va haver-hi un "voulez-vous coucher avec moi, ce soir ?"

    ResponElimina
  5. No ho escoltes, però estic aplaudint jo ací sola davant l'ordinador com si estigués mig fava.
    Bona entrada d'any!!

    ResponElimina
  6. Jo també aplaudeixo com la senyoreta Reykjavik!

    ResponElimina
  7. Entre els aplaudiments, jo faig mutis i vaig a llepar-me les cicatrius provocades vora un canal d'Amsterdam. Des de llavors sempre desconfio dels amors a les ciutats forasteres. Però llavors torno a mirar-me Casablanca i recordo que sempre ens quedarà París. Que tingui un bon any Sr. Tinc.

    ResponElimina
  8. I jo els aplaudeixo a tots vostès desitjant-los els millors posts possibles!

    ResponElimina