Al sector de la comunitat científica que li toqui: vull poder tornar a ser una mongeta amb cordó umbilical, això és: trucar de nou, toc, toc, a Ca l'Úter Matern i instal·lar-m'hi fins a l'avorriment total i més enllà. Que en l'argot mèdic ―si fa no fot― vindria a ser: que trobin la pastilla exacta (posologia: dues cada 6 h., per ex.) per surar, altre cop, en el líquid amniòtic de la felicitat absoluta.
Però no tindries els gelats, els llençols nets, la llum del sol, la pluja... :*
ResponEliminaA veure si li he entés bé. Vosté el que vol és tornar a llepar-se el dit. Oi?
ResponEliminaI n'ha xerrat amb la seva mare? Està segur que ella s'hi avendrà?
ResponEliminaAls 9 mesos hi ha desnonament forçat, ja hi has pensat? I les ecografies, com les entomaràs, d'esquena o de frente?
ResponEliminaSr. Tinc, crec haver experimentat quelcom semblant. En un cala de Menorca, fent-se el mor, deixant-se endur per la corrent, sentint la frescor que envolta el cos, gaudint de l'ingravidesa, allunyat del soroll, un creu haver trobat aquest úter artificial de momentània felicitat.
ResponElimina(Disculpi si m'he posat massa poètic ;)
Felicitat absoluta no sé si seria la paraula correcta... El cert és que jo no recordo res d'aquella època, i si no la recordo, potser tan bona no seria. Tot el dia en remull i arrugat com una pansa.
ResponEliminaDefinitivament a mi que em portin a l'úter del que parla el Sr. Oscar!
Sra. Joanaina: no es pot tenir tot ;-)
ResponEliminaSr. Jpmerch: justa!
Srta. Xicarandana: bé, dallonsis, aquesta seria una altra part que caldria indagar, ehem... ;-)
Srta. Cantireta: de frente i el desnonament, que la tal pastilla l'amplii, tu!
Sr. Òscar: no es preocupi, la poesia, e la justa mesura, em pot agradar i tot, he, he, he... Per quina cala diu que frequenta?
Sr. Kupyni: si li pregunta la cala al sr. òscar i se la dóna, me la fa arribar, eh?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA pesar de com està el pati actualment, un piset tamany mongeta em sembla molt petit per convidar-hi els amics, a més al senyor Tinc no li cabría el teclat per escriure al blog!
ResponEliminaTenir-ho tot per davant, despreocupació, tabula rasa... jo també ho vull.
ResponEliminaTot i que és molt temptador, ha provat de veure sortir el sol amb bona companyia, abrigat amb una manta i una ampolla (beguda a triar) aprop?
ResponEliminaSr. Però què dius!: home, vist així, sí, clar...
ResponEliminaSrta. Bayda: tanqui els ulls! Obri'ls! No funciona, ho sento ;-)
Sr. Alyebard: vostè tant romàntic com sempre :-)
I tornar a començar? Va amb amnèsia inclosa? No se jo....
ResponEliminaI tornar a passar l'adolescència, l'edat "del gall d'indi", tornar-se a ennuegar amb la primera calada, fer cares de fàstic al primer glop de cervesa, passar les vergonyes i els nervis descomunals d'acostar-se a aquells éssers desconeguts anomenats noies..?
ResponEliminaBen mirat, ja que hem arribat fins aquí, seguim endavant, no?
Srta. Tiquismiquis: o romandre perpetuament a la panxa...
ResponEliminaSr. Porquet: el remeto al comentari de dalt ;-)