Del calendari esborraria tots els matins i tres quartes parts de les tardes, frop, frop, frop, i traçaria els vectors necessaris i els càlculs cronològics pertinents (en aquests casos un compàs d'enginyer sempre dóna el pegu), perquè els dies comencin a les set de la tarda. I establert aquest nou punt de partida, i sense moure'ns gaire d'aquesta franja horària, empalmaria la jornada amb uns vespres del tot innegociables: estrelles repartides amb bon gust astronòmic, la lluna en el punt just de somni i el vol erràtic d'algun OVNI despistat.
Guai, m'encanta, on firm?
ResponEliminaI quan treballaria vostè, sr Tinc? Com s'ho farà per tenir el rebost ple? Li hauré d'explicar quatre coses de la colònia de treballadores...
ResponEliminaJo porto les rialles i les birres per a partir de les 8. I una espelma anti-mosquits. On he de signar?
ResponEliminaSrta. Estrips de lluna: benvinguda, ah!, signi aquí, aquí i aquí!
ResponEliminaSrta. Formiga: benvinguda, i sóc tot orelles!
Srta. Cantireta: vostè pot signar on vulgui ;-)
Ehem... compassos d'enginyers? Això creia que ja formava part del Pleistocè!
ResponEliminaBona proposta, ja portaré el gel per a les begudes. Puc portar un astrolabi? per a quan es trenqui el compàs d'enginyer.
ResponEliminaSr. Porquet: fixi's que he dit perquè dóna el pegu, en cap cas explicito fer-lo servir ;-)
ResponEliminaSr. Alyebard: porti'l, home, porti'l! ;-)
Jo també signo, Tinc, és que tinc molt mala daixonses als matins, i els vespres faria de tot...On tenim el formulari?
ResponEliminaSrta. Zel: passi's per la guixeta 8, segona a l'entrar a la tercera planta que té al seu darrera, demani per formularis temporals, haurà de compulsar-la passada l'ascensor que té... ad infinitum!
ResponEliminala lluna sempre hi ha fet molt! ;)
ResponElimina