Custodiada per un exèrcit d'àcars, pols i paràsits, descobreixo tota una civilització d'a.C. sota el sofà de casa. Amb les Acròpolis a mitja bastida, les escultures estèticament esquarterades i les àgores que rebenten de túniques filosòfiques, aquesta cultura d’arran de parquet s'expandeix pels límits domèstics: des del revisteru fins als primers replecs de l'estora, passant pel llum de peu fins a seguir una línia geopolítica que pretén colonitzar la tauleta i contorns. Però l'aspiradora, tal i com ja va fer amb les piràmides d'esfinxs xates, els jeroglífics a granel o les siluetes de perfil que niaven en el subsòl del llit, fulmina d’un cop de watt dos mil cinc-cents anys d’història microscòpica a nivell de borrissol; i les restes arqueològiques, cosa del motxu, tu: un parell de llepassades i tot ben sec en vint minuts.
Aix! i jo que volia ser arqueològa...
ResponEliminaSrta. Nika: doncs si es passa per Can Tinc podria fer pràctiques des del rebedors fons a la terrassa ;-) (pràctiques d'arqueologia, oju!)
EliminaOstres, ens descobreix la seva vessant domèstica?
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: va, no dissimuli, dona, que ja la coneixia ;-)
Elimina:)) Abraçada amb flassada!
ResponEliminaSrta. Cantireta :)) Gràcies!
Elimina