A causa d’un desajust cronològic intolerable, passo dels trenta-quatre als cinquanta-nou, així, d'un dia per l'altre, amb tots els complements de sèrie d’aquesta edat: panxa trigèmina, calba testosterònica i vuit quilos de diòptries futbolístiques en cada retina. La reclamació pel temps estafat i la silueta mitxelínica adquirida ha estat tramitada ―finestreta, formulari i que passi el següent― amb total diligència i emprenyada possible, collons de reuma, doble ics en l'apartat d'indemnització per anys i perjudicis, mínim set xifres i aquest coi de genoll m'està matant.
I la pròstata a punt de donar la cara.
ResponEliminaPotser està d'aniversari? Si així és, felicitats!
Vol dir que no ha patit un atac d'alzheimer selectiu que li ha esborrat, justament, 25 anys?
ResponEliminaVingui per casa. Seurem al banc del si-no-fos i la farem petar amb una camamilla. I manta al genolls, clar!! Petons...
ResponEliminaSi, si, però t'has saltat les crisis dels '40 i dels '50 d'una tacada... Sempre s'ha de mirar el cantó positiu!
ResponEliminaSr. Jpmerch: no estic d'aniversari, ni tampoc no ho està la meva pròstata, qui aprofita l'avinentesa per saludar-lo i donar records a la família! ;-)
ResponEliminaSr. Joan: podríem debatre-ho, però crec que no...
Srta. Cantireta: aquest tal banc, el té per llogar? Me'l deixaria un mes o dos?
Sr. Jo no sé ballar: vist així, he passat directament a la crisi gairebé octogenària ;-)
Crec que la meitat dels seus mals es curen amb un parell de romaneses i una pastilla blava. ( però no ho digui gaire fort al geriàtric que ens renyaran)
ResponEliminaSr. Alyebard: era la blava? Ai coi, ara sí que l'hem feta bona!
ResponElimina