Barbetes pedants

M'he fet quadre i dels de veritat: dels de rumiar, vaja. Ara sóc una tela de tant x tant, plena de colors anàrquics on els gargots d'inspiració surrealista ocupen la part superior del llenç, els traços de pols inquietant són majoria a l'angle inferior dret i les taques, els grumolls i els esquitxos, sucats en una paleta delirant, s'atrinxeren a la banda esquerra de l'obra. El sentit artístic del tema deu caure pel sector central del quadru, on el pinzell continua enfadat amb el món i amb qualsevol disciplina pictòrica homologada. I davant dels límits relatius d'aquest marc empastifat, s'hi fa una cua d'ulleres de pasta que, amb el dit índex i el del mig fent una ela-recolza barbetes pedants, assenteixen d’empatia estètica mentre el sentit comú, amb les mans nuades a l'esquena i tres coma dos sospirs cada set llambregades, només hi veu una reproducció fidel, exacta i a l'oli d'un mal de cap superlatiu.