Berberetxus al dente

He vist la fi del món passejant Rambla de Catalunya avall, i feia bona cara. Anava fumant, tris-tras, el diari sota el braç, tris-tras, i la distracció com a rumb fix, tris-tras, tris-tras. I sense cap ànim apocalíptic apreciable ha enfilat l’hora de l'aperitiu: parada i fonda en una terrasseta amb sol indulgent, airet de tres quarts de migdia, el vermut de sempre i sintonia notable amb la resta de la humanitat, berberetxus al dente i massa guiri pel seu gust.