I sentència va: el Sr. Tinc té una ordre d'allunyament literària. L'última novel·la que va posar els capítols a casa, va fer el punt i final al mig de l’asfalt, via balcó i cuidadu els del carrer!. I és que l'empatia narrativa del Sr. Tinc és de divan i expliqui'm la infància. De fet, no és cap secret que alguns protagonistes de llibres l'han assegut a l'estrada, amb l’índex acusador i senyories: aquest lector m'ha extorsionat la ficció. Entre togues i vènies i que declari el següent, l'advocat defensor del Sr. Tinc ―protesto!― admet que el seu client és de lectura perillosa, això és: bastant partidari d’emprar mètodes expeditius si el fil argumental que té entre mans no és del seu istil, ehem. D'aquí el mig grapat de citacions i demandes, i que aquesta edició de butxaca, i de quatre línies més amunt, ara dibuixi una paràbola aèria des del 3r A fins al carrer, fot-li una altra denúncia, Jutjat d’Instrucció núm. 5.
Aqui en te per testimoniar si fes falta.
ResponEliminaJo en tinc una d'allunyament de l'esfera personal. He d'intentar ser universal. Lo meu Jusgat és al fons a la dreta, al final del clatell.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSr. Nanis Kru: ja rebrà la citació corresponent :-)
ResponEliminaSrta. Cantireta: diria que els nostres móns s'assemblen de manera perillosa, no tindrà parents a Can Tinc?
Me sembla que sí, sr. Tinc. Però els vivim intensament. :*
ResponElimina