Primer i últim post musical

Amb un sentit de la imprudència discutible, i uns redobles de tambors de fons, m'enfilo fins a l'ampit de l'última finestra d'un gratacel d'alçada novaiorquesa, cel ras. I desafiant la gravetat, que és un puntet a peu d'edifici mirant-me amb cara d'esglai, salto amb decisió i batent amb força les ales d'àngel, flop-flop-flop-flop, mentre planejo per l'skyline amb les mans nuades a l'esquena, l'airet pinzellant-me la cara i xiulant el ritme aeri d'aquesta cançó:
Teclejat per

3 comentaris:

  1. Illa incognita20 de juliol del 2012, a les 11:42

    Doncs és una llàstima que sigui el darrer post musical, m'agrada molt la cançoneta. I l'homenatge a Wim Wenders (per déu, esper que no ho fós a Nicholas Cage!), senzillament admirable.

    ResponElimina
  2. Nika20 de juliol del 2012, a les 21:57

    You're so special :-)

    ResponElimina
  3. Sr. Tinc21 de juliol del 2012, a les 11:10

    Srta. Xicarandana: gràcies. En Cage no hi és ni per casualitat, aquí. De totes maneres, la convido a fer aquest vol improvisat qualsevol dia d'aquests: vostè posi les ales que jo posaré la ciutat :-)
    Srta. Nika: :-)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)