Després
de tres anys, l'administrador d'aquest blog em fot fora. Es veu que
sóc un inquilí torrapiiiiiiip: que si
l'hactetepé té una taca d'humitat, que si els <br>, <header>
i <body> ja no tanquen bé, o els pluggins,
que els salten els ploms a la mínima, tu. I bé: tip de viure
en un blog on gairebé res no xuta, penjo (amb un parell de llagrimots a cada
galta) el cartell 'That's all Folks!', però de seguida n'hi clavo un
altre, just al costat, tac-tac-tac-tac:
'tincmoltmalcaure.wordpress.com'
Els qui us quedeu per aquí, gràcies i mua's per tot, i els qui
decidiu clicar-me, oju
quan entreu: no us taqueu, que els pintors han marxat no fa ni 5
min...
[tinc molt mal caure]
quissu!
Collar,
corretja i estrebada: i és que un parell de cops al dia, el Sr.
Tinc treu a passejar la inventiva
(de
raça petanera)
perquè
s'esbravi, miccioni a gust, ensumi totes les olors i remeni la cua
com un parabrises embogit, mode tempesta tropical.
ehem, ehem...
Em
truquen del Departament de Sentiments, que hi passi, que es veu que
en el meu c.v. hi especificava: domini de la felicitat a nivell
d'usuari i que, ehem, ehem...
( )
I davant d'un mirall de cos sencer, amb els braços amb nansa i fent mitja
volteta per vist-i-plauitzar el cul, el Sr. Tinc es posa aquell parèntesi que
té oblidat al fons de l'armari, un per cada camal de la vida i a joc amb el
color del seu estat d'ànim: com qui estrena modelet per aïllar-se del món uns
quants dies i vol (paradoxa al2) que tothom li clavi l'ull.
nostàmal
Vinc de Cal Photoshop i mireu-mireu, què m'han fet per un 2x1 d'oferta (de
regal: mitja dotzena de píxels): una capçalera lluent i setinada, on la silueta
d'un servidor s'hi retalla en la típica postura quotidiana d'anar a comprar el
pa; i què-què, què me'n dieu, del títol, eh? Minimalista, entre claudàtors,
rotllo hyptser. Nostàmal, oi? Oju els peus que passo el motxu
per eixugar l'enveja...
bualà
Trec
del calaix dels recursos inventats, bualà, la fórmula física que
utilitzo en casos d'urgència. Per confidencialitat
científica només desvetllaré que, ben calculada, i amb els zeros
degudament despejats,
el resultat final pot fer surar qualsevol problema personal al nivell
0 de la relativitat, i amb l'opció astronàutica d'apartar-lo com si
fos una patata xip pul·lulant enmig d'una càpsula espacial, perduda
entre Mart, l'anell de Saturn i la Via Làctia.
uis...
El
conseller delegat del blog crida a files al Sr. Tinc. Els números
empunyen un ganivet XXL: la imaginació ha patit un creixement
negatiu d'un 27%, l'estil s'ha desplomat per tercer mes
consecutiu i el sentit de l'humor ara és quatre punts per sota de
les previsions més optimistes. No cal dir que l'interès lectoril,
que fins fa un parell d'anys treia pit pels parquets
europeus més contrastats, presenta un pronòstic amb mascareta d'O2
i pulsacions traçades per un sismògraf en hora punta.
tres punts menys
Que et truquin de la D. G. P. (Direcció General de Pessimistes) perquè en
la cruïlla del c/Qual amb Tal t'has saltat ―olé tu― una senyal de prohibit pensar en positiu. La denúncia en qüestió arribarà
juntament amb la foto finish de la infracció, i tres
punts menys al carnet d'anar pel món.
correspondència amb
Ding-dong-ding.
Pròxima
parada: tristesa. Correspondència amb L-nostàlgia, L-records i
altres línies del passat més remot.
tu no ho saps, xato
Quan m'interrogo ho faig a l'estil del setè art: làmpada a la cara, auto-amenaces
explícites amb cops de puny sobre la taula i les típiques preguntes
incisives (amb insults d'adornu)
mentre m'escuro la gola, encerclo els grinyols d'una cadira nerviosa i deixo
anar un: ―Tu no saps amb qui estàs parlant, xato.
zona facial, sector bucal
Des
del sofà de casa, i per unanimitat, m'aprovo un decret-llei de
legislació immediata amb caràcter retroactiu; a saber, Señorías:
que cada dia, i entre les 15 i 22 h., servidor experimenti a la zona
facial ―sector
bucal―
una ganyota jokeriana; és a dir: que els llavis es tensin fent un
arc circumflex de tant graus d’esforç i en direcció a les galtes,
i emulin el què la resta dels mortals coneix com a somriure net i
pelat.
direcció: corre i fuig
I
per aquells misteris tècnics del GPS personal ―que
si ara giri a l'esquerra, que si a la tercera tombi per la tal―
va i sense voler-ho sóc en una rotonda del pensament, fent voltes i
més voltes sobre mi mateix i dubtant de quin cop de volant donar:
que si per la B-55, sortida no t'ho pensis més; que si la C-37,
direcció: corre i fuig, o potser la V-48-i-dos núm. més, via
ràpida i adéu.
performance
Trepitjo la flonjor d'una gespa inventada que, com una catifa, se'm
desplega sota els peus quan faig petar els dits, xulo de mi. Tanco els ulls i
pinto el cel del color Pantone que
més li plau a la imaginació, consentida ella. I en dies d'alta fantasia
irreversible, puc fer fer que el món aturi l'eix de rotació només aixecant una
cella, que quatre planetes amb el meu nom surin per l'amplitud infinita de
l'Univers, o que una performance d'OVNIS amenitzi l'espai exterior i
alguna hectàrea ciberespacial més; i és que, en qüestió de malabars cervellils,
servidor no s'hi posa per poc...
livestyle s.l.
Benvolgut
Sr. Tinc,
Ens
posem en contacte amb vostè des del Departament de Disgustos de la
Lifestyle
Corporation S.L.
en relació a la sol·licitud núm. 68.34.27/G que va presentar el
propossat 31/3/13, i en la qual ens notificava el llistat
d'entrebancs teorico-pràctics que li suposa haver adquirit el pack
21 del nostre nou estil de vida. Des de la direcció de l'empresa li agraïm la confiança
dipositada en els nostres productes i serveis, i li fem saber que
l'equip tècnic estudiarà amb diligència i deteniment la seva
petició, regulada amb l'expedient 546-A i en procés de resolució.
Rebi
una salutació cordial,
(Gargot
inintel·ligible)
Charlie
Brown. Director
General.
A305
Fer-se
gran és assumir que, tard o d'hora, voldràs encabir-te en un estoig
de silueta faraònica, amb rodetes, doble tancament metàl·lic
(clac-clac) i l'etiqueta 'Fràgil' ben visible i, zas!, volar dins
les entranyes d'un Airbus A305, destí: arronsament general
d'espatlles.
ais...
Enfilada dalt de la tarima, amb una pissarra engargotada d'equacions, la
vida et fa una Master Class impecable; tota una càtedra de saviesa, boca
oberta i birret inclòs, on la teoria ―a primera fila― pren apunts a un ritme vertiginós, la pràctica no s'està
d'aixecar el braç dels dubtes, i l'alumne més brillant i aplicat sospira, ais...,
per matricular-se de nou.
enflaixat
El Sr. Tinc és un home de modalitat passiva, de la sèrie 'veure-les venir'
i de relacions socials prescindibles. El típic personatge d'àlbum familiar de
fotografia borrosa: el de la tercera fila per l'esquerra, amb els ulls
enflaixats, l'expressió peruana ―llegeixi's: no saber mai en quina part de món tens els peus― i que, Lluíiiiiiiiiiis!, somriu amb la millor de les
ganyotes possibles.
tristesa dixit
Em
truca la tristesa. Que d'avui en vuit vindrà. Que ara fa temps que
no sap res de mi i tal, i que això no pot ser i bla. Que com em va
tot, que què tal la família i que, sobretot-sobretot-sobretot, el
dia de la cita no faci compliments (tristesa dixit.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)