Afuselli’m, si us plau

 
Enfilant-nos per l’arbre genealògic, tercera branca paterna, trobem els tiets més prescindibles: una alienació de prostàtics de la sèrie bovina, classe llauna. De petit ja eren senyors de corbata amb agulla que, cafè en mà, xiuxiuejaven collonadetes lluny de les seves senyores, un guirigall de crepats que disseccionaven xafarderies al fons del menjador, acústica gallinàcia. Diuen que amb els anys la raó cria panxa i s'asserena. La meva, amb uns quilets de més, ha arribat a una conclusió esperpèntica: si en un dinar familiar una unitat especial dels GEO esbotzés la sobretaula i, a punta de metralleta, informés de l'afusellament imminent dels tiets, aquests lluny de drames oferirien copa i puro a l’escamot, s'eixugarien els llavis amb la punteta del tovalló i, prèvia disculpa a la resta dels comensals, s'arrenglarien per entomar la metralla anunciada. Ni lipotímies, ni males cares, ni protestes: passivitat elevada al cub. Amb aquests antecedents en mediocritat genètica és normal que l'administrador d'aquesta bitàcola estengui un tros de cartró al terra del blog i demani la corresponent caritat moral...

5 comentaris:

  1. sempre i quan es tracti de caritat moral i no de cavitats anals...

    ResponSuprimeix
  2. Triste es pedir, pero peor es robar...en te prou amb un € espiritual? no se'l gasti en vi, ni senyores que fumen i et tracten de tu.

    ResponSuprimeix
  3. Per això va bastant bé ser l'ovella negra i no seguir les gilipollades familiars habituals... vinga tot comença amb una B

    ResponSuprimeix
  4. Els seus parents em recorden molt a uns de meus. El pitjor, volten per casa en època de festes com "carroñeros"

    ResponSuprimeix
  5. caritat moral? no seria millor, així ja directament, demanar un trasplantament d'ADN?

    ResponSuprimeix