Caiguda lliure


M'aixeco i, sense més, caic per dins, a plom. Reboto entre les parets gelatinoses de l'estómac, m’entortolligo amb els propis nervis. Intento esgarrapar un descens fatídic, vertiginós: vull aferrar-me a un pulmó, penjar l'esglai del pàncrees, o que el fetge em faci d'airbag. Sóc una bola d'ungles i crits que esquinça el folre interior de la carn. Llisco pel camal dret, m'esberlo els sentits a la ròtula i rodolo tíbia avall. En qüestió de segons he recorregut tota l'anatomia. Enhorabona i ovació: he establert un nou rècord de caiguda lliure dins d'un cos humà, fulminant anteriors marques personals. Himne i mà al pit, em pengen l'or olímpic en l'especialitat de molt mal caure, categoria masculina.
Teclejat per

12 comentaris:

  1. Sergi9 de novembre del 2010, a les 12:20

    L'únic que et puc desitjar és que aquesta marca sigui insuperable ja...

    ResponElimina
  2. Anònim9 de novembre del 2010, a les 13:41

    Mentre ho puguis contar, llavors no és tan mal caure.

    ResponElimina
  3. Llesca9 de novembre del 2010, a les 15:32

    S'hauria d'haver agafat als ous. O és que volia arribar abaix de tot?
    En fi, espero que la propera caiguda no l'agafi desprevingut.

    ResponElimina
  4. Srta. Tiquismiquis9 de novembre del 2010, a les 17:20

    vol dir que no hauria de deixar d'entrenar-se en aquest estil?

    ResponElimina
  5. Alyebard9 de novembre del 2010, a les 23:16

    Crec que el record li durarà poc. Avui porto un dia de mil dimonis.

    ResponElimina
  6. Anònim10 de novembre del 2010, a les 12:30

    Pitjor seria caure per dins i per fora alhora.

    ResponElimina
  7. Tinc molt mal caure10 de novembre del 2010, a les 18:03

    Sr. Xexu: no poso la mà al foc, em conec i crec que ho puc superar!
    Srta Vida: té raó!
    Srta Llesca: sí, però prou dolor tenia rodolant avall...
    Srta. Tiquismiquis: si fos entrenar-se, rai...
    Sr. Alyebard: mmm, permet'im el meu escepticisme sobre el rècord... Si el supera ja m'ho farà saber!
    Srta. Tina: tot vindrà, tot vindrà...

    ResponElimina
  8. Filadora10 de novembre del 2010, a les 22:18

    Boníssim!!!

    ResponElimina
  9. Mortadel.la11 de novembre del 2010, a les 0:43

    La qüestió: ara caic, ara m’aixeco.
    Fem una cosa? Anirem per la de plata. Fet?.
    Comencem a partir de ja!

    ResponElimina
  10. Tinc molt mal caure12 de novembre del 2010, a les 12:21

    Srta Filadora: gràcies, la patacada bé ha valgut aquest post!
    Srta Mortadel·la: mmm, el segon lloc, eh!, mmm, no està mal pensat!

    ResponElimina
  11. RaT12 de novembre del 2010, a les 22:44

    Un cop caigut, s'ha tornat a aixecar, no? llavors direm allò tant estúpid però cert de que el important ha estat participar.

    ResponElimina
  12. Tinc molt mal caure13 de novembre del 2010, a les 13:20

    Srta. Rateta: he, he, la participació me l'hauria d'haver estalviat, no troba?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)