Durant set anys


Durant set anys, vuit mesos i no-sé-quants dies (festius inclosos) vaig ser el desembussador oficial d'un sonotone, el netejador compulsiu d'unes ulleres bifocals, l'instal·lador eficient d'una dentadura postissa, el comprovador sistemàtic d'una sonda, el mecànic improvisat d'una cadira de rodes, el recader puntual, l’assistent humorístic d’urgència i el cinquè nét per vena materna i sentit predilecte d'una senyora que, a un quart de tres d'un migdia d'hospital, va sincronitzar el seu cor pansa atrofiada de vuitanta-nou primaveres i dos baypassus amb el somriure plàcid de l’altre barri.



6 comentaris:

  1. Ai, ho he entès bé? Si és així, em sap greu. Però si el somriure és plàcid ja és molt, als 89. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Sí, ho has entès bé, i gràcies! Una abraçada també per tu!

    ResponSuprimeix
  3. Una abraçada! m'acabes de recordar uns quants anys que també treballava en el teu ram.

    ResponSuprimeix
  4. Una abraçada ben grossa, Assistent Humorístic d'Urgència

    ResponSuprimeix