Blogaire vs escriptor

A l'esquerra del ring, amb trenta-set cadenes d'or al coll i setanta-dos tatuatges, el cinc vegades subcampió en la categoria de pesos pesants de blogs personals. Amb una mitjana de 8,3 posts diaris, aquest púgil internàutic d'102 Mb té un tecleig ràpid i uns bíceps esculpits d'ironia. I a la dreta del quadrilàter ―i vingut expressament de la imaginació del Sr. Tinc― l'escriptor anònim que tot blogaire té a dins. Amb bata de pana i ulleres de pasta, aquest boxejador de punys d'acer i excel·lents moviments lingüístics té 3 títols publicats i 85 kg. de vanitat. Sona la campana, i els dos contrincants ―guants a la punta del nas, saltets ridículs― s'esbatussen en tres rounds literaris. El blogaire etziba un ganxu ple d'actualització amb dos posts brutals a la mandíbula de l'escriptor, que s'hi torna amb un creuat al mentó amb tres cites del seu últim llibre. El blogaire ―ull de vellut― intimida l'adversari amb cops curts i precisos de jpeg. La resposta, d'hemeroteca: un directe en forma de recull de contes inèdits. Previ moviment de malucs, el subcampió de bitàcoles enfonsa el comptador de visites del seu blog al costellam del contrincant. La reacció no es fa esperar: ràfega de traduccions a la ronyonada. I el punt àlgid de la nit, a càmera lenta: el ganxu escruixidor de l'escriptor (amb la portada d'un dels seus llibres més venuts) fa aixecar d'emoció mitja grada. Entre flaixos i crits, el blogaire connecta un creuat net d'ironia al pòmul dret: un bon post no necessita solapes...

El combat acaba amb empat tècnic.