Desenfundem la confiança: tu i jo no ens suportem. L'especialista ja ens ho va advertir, que la nostra era una relació de mitja dotzena de plats trencats al dia. Fotem-nos i endavant. Però per fi hem arribat a un acord: tatuar-nos una línia discontínua que neix de la coroneta, passa per l'estèrnum i mor a la punta del prepuci. De fet, i en cas de conflicte imminent, la mà del notari té potestat per passar les tisores pels punts marcats ―tall transversal― i repartir les dues parts sobrants; sens dubte, el tràmit de divorci més ràpid i equitatiu que hagin pogut pactar el cos i l'ànima del Sr. Tinc, un matrimoni mal avingut i unit per la manutenció d'un blog autista i consentit.
A provat de mirar-se fixament als ulls més de 10 segons. ( requereix mirall)
ResponEliminaTrobo que pot ser un repartiment just si la situació es fa insostenible... però la línia discontínua havia de passar necessàriament pel prepuci? Es pot negociar aquest punt?
ResponEliminaSr. Tinc, vosté s'ha de dir: si tu m'estimes, jo també. Parlin, sobretot! No els hi faci mandra. S'abracen, un petonet i amics! Què li sembla?
ResponEliminaConflicte acabat.
Ànims als dos!
Srs i Srta: Mirall trencat, punt innegociable i ànims rebuts!
ResponElimina