Caiguda lliure


M'aixeco i, sense més, caic per dins, a plom. Reboto entre les parets gelatinoses de l'estómac, m’entortolligo amb els propis nervis. Intento esgarrapar un descens fatídic, vertiginós: vull aferrar-me a un pulmó, penjar l'esglai del pàncrees, o que el fetge em faci d'airbag. Sóc una bola d'ungles i crits que esquinça el folre interior de la carn. Llisco pel camal dret, m'esberlo els sentits a la ròtula i rodolo tíbia avall. En qüestió de segons he recorregut tota l'anatomia. Enhorabona i ovació: he establert un nou rècord de caiguda lliure dins d'un cos humà, fulminant anteriors marques personals. Himne i mà al pit, em pengen l'or olímpic en l'especialitat de molt mal caure, categoria masculina.

12 comentaris:

  1. L'únic que et puc desitjar és que aquesta marca sigui insuperable ja...

    ResponElimina
  2. Mentre ho puguis contar, llavors no és tan mal caure.

    ResponElimina
  3. S'hauria d'haver agafat als ous. O és que volia arribar abaix de tot?
    En fi, espero que la propera caiguda no l'agafi desprevingut.

    ResponElimina
  4. vol dir que no hauria de deixar d'entrenar-se en aquest estil?

    ResponElimina
  5. Crec que el record li durarà poc. Avui porto un dia de mil dimonis.

    ResponElimina
  6. Pitjor seria caure per dins i per fora alhora.

    ResponElimina
  7. Sr. Xexu: no poso la mà al foc, em conec i crec que ho puc superar!
    Srta Vida: té raó!
    Srta Llesca: sí, però prou dolor tenia rodolant avall...
    Srta. Tiquismiquis: si fos entrenar-se, rai...
    Sr. Alyebard: mmm, permet'im el meu escepticisme sobre el rècord... Si el supera ja m'ho farà saber!
    Srta. Tina: tot vindrà, tot vindrà...

    ResponElimina
  8. La qüestió: ara caic, ara m’aixeco.
    Fem una cosa? Anirem per la de plata. Fet?.
    Comencem a partir de ja!

    ResponElimina
  9. Srta Filadora: gràcies, la patacada bé ha valgut aquest post!
    Srta Mortadel·la: mmm, el segon lloc, eh!, mmm, no està mal pensat!

    ResponElimina
  10. Un cop caigut, s'ha tornat a aixecar, no? llavors direm allò tant estúpid però cert de que el important ha estat participar.

    ResponElimina
  11. Srta. Rateta: he, he, la participació me l'hauria d'haver estalviat, no troba?

    ResponElimina