De cap cap al calb

Doncs mira, ara que el dermatòleg d’una famosa empresa de productes capil·lars torna a passejar-se per la tedeté, ja és hora que ho sàpigues: sento empatia pels homes amb poc pèl al cap. Des de que la meva raó pentina rínxols (i algun cabell blanc, aixs!) que les meves hormones s’han solidaritzat amb els calbs definitius. Diu un estudi poc contrastat de genètica aplicada a la barra de bar que: 1) dels 25 als 45 anys (aprox.), l’abdomen dels homes experimenta una inflor progressiva que peta cinturons, arrenca botons i activa comentaris sarcàstics i 2) a partir d’un desencadenament androgenètic malparit, la clepsa d’un mascle contemporani vulgar pot clarejar a grans gambades. I bé, és llavors quan s'estableix una relació líbido-causal que agrupa en un mateix conjunt el punt u i dos de l'estudi citat més amunt: a menys volumetria capil·lar i més massa corporal, més potencia sexual penja entre les cames.

No, senyors: la caiguda dels tupès més afilats o la volatilització de les grenyes més ben fermades ha creat autèntiques crisis d’identitat al personal pro-calbí. El sexe, aquí, no hi pinta res (mai millor dit). Com a membre honorífic del Club dels Alopècics Androgènics Anònims (en sóc soci per simple solidaritat d'espècie i no per motius d'insuficiència capil·lar) apostem per un aclariment públic. Que el front se t’eixampli o que la closca se’t peli pel mig és un drama particular d'enormes repercussions morals, estètiques i ergonòmiques. A més, que no oblidi l'amable lector que, en el fons, és una desavinença injusta amb l’uniforme masculí: la natura et proposa un material fungible que t'arrabassa amb l’edat. Les mono-dosis de minoxidil 2%, les Propecies a granel o les sessions de raig láser ultra-estimulant al cuir cabellut serveixen als qui van de cap cap a la calba principiant. Però als caps de calba veterana ja els és inservible, el desplegament de mesures anticaigudes d'urgència. Un retard imperdonable que algun energúmen va decidir un bon dia excusar amb la cançoneta que lluir entrades generoses, o anar a buscar la clenxa sota l'axil·la més poblada, era un signe de maduresa sexual ben portat. Des del Club dels Alopècics Androgènics Anònims creiem que la immensa majoria dels calbs ho és a contracor. Encara més: si se'ls preguntés, a molts els agradaria no ser-ne o, a molt estirar, acceptarien transportar una calba opcional, reversible. I reconèixer això, bé val una contraprestació...