La posteritat és una sala diàfana, orientada al mar, ideal parelles. Als dotze anys em vaig morir tres mesos. A dins meu, portes, envans, finestres i quartos m'omplien l'ample del cervell, mentre un equip de pal·liatius em supervisava el coma i una insuficiència renal aguda. Però la mort no em va durar gens, i el pis-mostra, amb tots els acabats de luju, va desaparèixer. Des de llavors sé que el més enllà té parquet flotant, radiadors i cèdula d'habitabilitat.
M'han estafat! i les quaranta verges? Ara m'hauré de fer Budista Zen :D. Els mobles els poses tu o van amb el pis?
ResponEliminaMmm compte en desvetllar els misteris de l'altre barri...
ResponEliminaLlavors si que hi ha alguna cosa més??...quina mandra!! com s'ocupen les hores de l'eternitat?Haurà connexió a internet al menys, no?
ResponEliminaEm deixa les claus?
ResponEliminaA tots 4: tranquils, la hipoteca d'aquest pis és d'interès fix. No cal que us digui quin interès es cobren, oi?
ResponEliminamira nen... a mi m'agrada mooolt el què dius i com ho dius... és que molt, molt.. m'agrada moooolt
ResponEliminaSrta Rateta Miquey: agrait eternament i més enllà...
ResponElimina