Temporada oficial de sentiments laborals 2010/2011

La fotografia oficial del primer equip de les meves neurones professionals sortirà demà a les pàgines centrals dels diaris esportius de capçalera, pòster desplegable (tamany XXL) i a tot color. A més, per un preu mòdic, l'aficionat pot adquirir el devedé de les millors jugades laborals de la temporada passada: la mítica croqueta dialèctica amb gol inclòs davant d'aquell ultra defensiu 4-5-1 plantejat per l'etern rival (Senyores Indignades amb Bolso Tous F.C.) i que va suposar la classificació pels quarts de final; les aturades verbals més espectaculars al taulell d'informació, les passades al primer toc lingüístic, els dríbblings i les sotanes a la impertinència més trencacames... Però la història recent és prehistòria en el món de la pilota i la calça curta. Analitzem l'onze inicial amb el qual el cervell d'un servidor es disposa a saltar un any més al terreny laboral més competitiu:

Amb el dorsal nº1: La paciència. Aquesta és la quarta temporada sota els pals. Les seves intervencions providencials han silenciat definitivament el debat de la porteria. Indiscutible.

Amb el dorsal nº2: El rigor. Ràpid, tècnic i polivalent, aquest lateral titular amb la seva selecció aporta velocitat i seguretat. Pot jugar d'extrem i fer funcions de migcampista defensiu. Tota una garantia per la banda.

Amb el dorsal nº3: La puntualitat. El capità. Central complert, elegant i seriós en el joc aeri. Al límit de la jubilació, espera un altre any d'èxits. Experiència contrastada.

Amb el dorsal nº4: L'optimisme. El fitxatge més car de la història del club. Després d'una nefasta temporada passada on les lesions no el van respectar, la directiva va estar a punt de traspassar-lo. El seu joc és inconstant. El seu millor argument sobre la gespa: les passades de llarg recorregut. Necessitarà minuts i confiança.

Amb el dorsal nº5: La serietat. Contundència en primera persona del singular. Aquest central veterà ha estat temptejat per diversos equips de la Premier League.

Amb el dorsal nº6: La intel·ligència emocional. Un dels pilars de l'atac de l'equip. Visió de joc, tècnica i precisió avalen una de les joies del planter. Un dels migcampistes més creatius i consolidats. La clàusula de rescissió, l'únic obstacle per renovar-li el contracte.

Amb el dorsal nº7: La perseverança. Polivalent i constant, és el complement natural de la intel·ligència emocional. Només una lesió als isquiotibials va apartar-lo a l'últim tram de la competició passada. Aporta solidesa i criteri al mig del camp.

Amb el dorsal nº8: La passió. El fitxatge mediàtic d'aquesta temporada. Provinent del Calcio -dues vegades campió d'Europa i pilota d'or-, aquest davanter explosiu té una mitja de 2,7 gols per partit. La seva força i anticipació ajudaran a desbordar per les bandes el joc ofensiu de l'equip.

Amb el dorsal nº9: La ironia. Sens dubte aquest ha de ser el seu gran any. Amb el traspàs milionari del sarcasme als Reds Bulls de Nova York, per fi té la oportunitat que ha reclamat durant tant de temps. Imparable amb els dríbblings i en l'u contra u, té un xut potent. Pot fer tasques d'extrem i de fals nou. Excel·lent tirador de penaltis.

Amb el dorsal nº10: La comprensió. La seva regularitat va de menys a més. A part de pressionar entre línies i oxigenar amb criteri el joc col·lectiu, aporta unitat dins del vestuari. Els lliures indirectes: la seva especialitat.

I amb el dorsal nº11: La il·lusió. Amb l'etiqueta permanent de transferible, aquest extrem esquerre -elèctric i hàbil- té talent de sobres per triomfar. Si les molèsties en el tendó d'Aquil·les no persisteixen, pot ser el revulsiu que desencalli molts partits complicats. De totes manera, si el seu rendiment no està a l'alçada de la seva nòmina estratosfèrica, la directiva no descarta traspassar-lo quan s'obri el mercat d'hivern...