Nen, apunta!

Oficialment sóc mort. Però no: només treballo darrera d'un taulell d'informació. Sé que la senyora que tinc al davant extreurà del bolso el problema numero u. L'escarola li balla pel cap mentre declara la guerra al fons del bolso Tous. Llavis tumefactes, pits sospitosos, joies repartides estratègicament pel cos. I la frase familiar que més et crema els timpans: 
-Nen, apunta! 
-Bon dia tingui, no? 
-Psiii..., nen, apunta! (I el nen, apunta.)