Treiem la pols al tema. Els blocs són un sistema per connectar vanitats, i molts matarien per jugar a la Xàmpions Lic Blogaire. Jo em conformo amb la lliga professional de la regularitat cibernètica: guanyar els partits de casa i arrencar algun puntet a fora. Mal pensat i mal negoci: l'staff tècnic del meu anterior bloc va declarar-me transferible la temporada passada justament per això. El meu substitut -un davanter txec barbamec que ha fet les delícies a la Premier- clava els gols de tres en tres i ja ningú no se'n recorda de les meves memorables actualitzacions al minut noranta de partit, quan tothom ho donava tot per perdut, i tot eren laments, males cares i mocadors de dimissión-dimissión.
I ara que tot just la tardor badalla de mandra i el meu representant m'ha deixat amb un cop de porta (-No oferta, no comission: bye!) m'ha caigut del cel la millor de les preparadores físiques de blocs professionals mundials: exigència i rigor van-gaalianes, mà esquerra rijkaardiana i la imaginació més elegant de l'escola Guardiola. Que tremoli el pitxitxi, que tremoli! (De moment que tremoli, perquè una distensió dels lligaments creuats del metatarsià tercer de grau lleu amb possibilitats de recaiguda, m'ha obligat a veure els primers partits de la temporada al fons de la banqueta...)
[tinc molt mal caure]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada