Marsupials&Co.

Tinc un amic que es deixaria fer un bolso amb la seva pell per tocar pit i cuixa. Si féssim un flaixbac per la història de les misèries biològiques constataríem l’espermatozoiditis crònica dels mascles. De fet, si el post disposés de pressupost contractaríem una veu en off perquè resumís els episodis més ridículs de l'evolució sexual humana. Però com que no és el cas, emplaço al lector que recordi els mítics gags televisius de la Trinca: tres neanderthals de barba postissa que, garrot en mà, perseguien una neanderthalessa de pestanyes arrimelades i minifaldilla de pell de castor. Les ànsies procreadores dels trincos bé valien la cursa d’obstacles amb l'estabornimenta final. Afortunadament per les fèmines, les tècniques de seducció han millorat, però la tirania dels calçotets és vigent.

Fixeu-vos en el ram del plomífers urbans: els coloms estarrufats que busquen deseperadament la seva partenaire a peu de semàfor. El ball ridícul d'aparellament, el parrupeig carregat de falses promeses: tot plegat per un quiqui ràpid, i si t'he vist totes les colomes sou iguals... O els gossos, que desenfunden el pintallavis a la primera oportunitat de quatre potes que li mostri el cul. O la libido inesgotable del conill: tres segons de plaer intens per caure fulminat a l’acte (després de l’acte, s’entén) i sant tornem-hi. No jutjaré el sex-appeal dels marsupials ni la diplomàcia a cops de banyes de les cabres salvatges per fer-se una remugaire de barbeta rinxolada, però el reclam sexual d'alguns bitxos mascles falla per l'abillamenta.

Si jo fos foca, dubtaria en concertar una cita amb el lleó marí que, quatre roques més enllà, em dedica un rot sísmic a mode de seducció màxima. O si fos una llangardaix basilisc de les que talla la respiració, no ensenyaria la regatera al primer de la meva espècie que, només per impressionar, llisca per sobre d'un riu com si fos el Jesucrist dels rèptils. El poc tacte del dragó de Komodo em faria ampliar el radi sentimental cap a un altre hàbitat. I em tiraria a la beguda sense pal·liatius després de sentir els piropos impertinents de segons quins simis en segons quines bastides tropicals. Potser per això les meduses van entendre que l'element masculí desafinava en termes d'estètica reproductil, i van preferir asexuar-se a base d'espores abans que haver de patir vergonya aliena veient com un meduso ―amb sobrepès i palillu a la boca― les perseguia, lascivament, oceà enllà...